martes, 18 de junio de 2013
martes, 9 de abril de 2013
Motor de 2 temps.
El motor de dos temps és un motor de combustió interna que realitza les quatre etapes del cicle termodinàmic (admissió, compressió, expansió i escapament) en dos moviments lineals del pistó (una volta del cigonyal). Es diferencia del motor de quatre temps de cicle d’Otto, en què aquest últim realitza les quatre etapes en dues revolucions del cigonyal.
PARTS:
Les parts de un motor de dos temps són les següents:
FUNCIONAMENT:
Motor d'Otto
DEFINICIÓ
El motor convencional del tipus Otto és de
quatre temps , encara que en fora bord i vehicles de dues rodes fins a una
certa cilindrada es va utilitzar molt el motor de dos temps . El rendiment
tèrmic dels motors Otto es veu limitat per diversos factors, entre altres
la pèrdua d'energia per la fricció i la refrigeració.
L'eficiència o rendiment mitjà d'un bon motor
Otto és d'un 20 a un 25%: només la quarta part de l'energia calorífica es
transforma en energia mecànica.
FUNCIONAMENT
El motors d'Otto tenen quatre fases, es a dir
quatre temps, peraixo també se li pot anomenar motor de quatre temps. Els
quatre temps són els següents:
1. Temps d'admissió - L'aire i el combustible
barrejats entren per la vàlvula d'admissió.
2. Temps de compressió - La barreja aire /
combustible és comprimida i encesa mitjançant la bugia.
3. Temps de combustió - El combustible
s'inflama i el pistó és empès cap avall.
4. Temps d'escapament - Els gasos
d'escapament es condueixen cap a fora a través de la vàlvula d'escapament.
PARTS
Les parts del motor son les següents:
- La culata constitueix
una peça de ferro fos, que va col · locada sobre del bloc del motor. La seva
funció és segellar la part superior dels cilindres per evitar pèrdues de
compressió i sortida inapropiada dels gasos d'escapament.
- Al bloc estan ubicats els
cilindres amb les seves respectives camises, que són barrinades o cavitats
practicades en aquest, per l'interior del qual desplacen els pistons
Cilindre (motor) i com es fa la combustió
CILINDRES
El cilindre d'un motor és el recinte per on es desplaça un pistó.
En els motors de combustió interna
tals com els utilitzats en els vehicles automotores, es disposa un arranjament de cilindres juntament amb pistons, vàlvules,
anells i altres mecanismes de regulació i transmissió, doncs allí es
realitza l'explosió del combustible.
El cilindre és una peça feta amb metall fort perquè ha de suportar un treball a alta temperatura amb explosions
constant de combustible, el que ho sotmet a un treball excessiu sota
condicions extremes. Una agrupació de cilindres en un motor constitueix
el nucli del mateix, conegut com bloc del motor.
COM ES FA LA COMBUSTIÓ?
Les combustions que fa l'home per obtenir energia modifiquen diversos cicles
biogeoquímics i molt especialment els del carboni, el nitrogen i el sofre.
Una combustió significa cremar amb aire un combustible que en el nostre
cas és gas o líquid. El fet de cremar-lo amb aire és l'origen
de les emissions de compostos nitrogenats.
La combustió
es basa en la reacció química exotèrmica d'una substància, o
mescla de substàncies, anomenades combustible
amb l'oxigen.
Tipus de combustió:
D’acord a com es produeixen les reaccions de combustió, aquestes poden ser de diferents tipus.
- Combustió completa.
- Combustió incompleta.
- Combustió estequiomètrica o teòrica.
- Combustió amb excés d'aire.
- Combustió amb defecte d'aire.
Maquina de vapor
DEFINICIÓ
 |
| Maquina de vapor. |
La màquina moderna de vapor té dues
parts: la tèrmica i la mecànica. La primera
té per objecte convertir l'aigua
en vapor. Té una o diverses claderes. La part mecànica la
constitueixen les rodes i el joc de bieles i manetes, que transforma
el moviment rectilini.
HISTÒRIA.
El primer motor
de pistó va ser desenvolupat per Denis Papin i es va
utilitzar per bombar aigua. El motor de Papin comptava amb un únic cilindre que
servia també com caldera. Es col·locava una petita quantitat d'aigua a la part
inferior del cilindre i s'escalfava fins que produïa vapor. La pressió del
vapor empenyia un pistó acoblat al cilindre, després d'això s'eliminava la font
de calor de la part inferior. A mesura que el cilindre es refredava, el vapor
es condensava i la pressió de l'aire a l'exterior del pistó l'empenyia un altre
cop.
En 1698 l'enginyer anglès Thomas Savery va dissenyar una màquina més elaborada i en 1705
Thomas Newcomen va construir un artefacte que amb propietat s'hauria de dir màquina de vapor atmosfèrica, atès que era la pressió atmosfèrica la que empenyia el pistó que incidia sobre el cilindre ple de vapor, una vegada que aquest es condensava mitjançant un raig d'aigua freda creant un buit.
En 1698 l'enginyer anglès Thomas Savery va dissenyar una màquina més elaborada i en 1705
Thomas Newcomen va construir un artefacte que amb propietat s'hauria de dir màquina de vapor atmosfèrica, atès que era la pressió atmosfèrica la que empenyia el pistó que incidia sobre el cilindre ple de vapor, una vegada que aquest es condensava mitjançant un raig d'aigua freda creant un buit.
IMPORTÀNCIA
La maquina de vapor va tenir molta importancia en el segle XVIII, perque va produir una gran revolució, la revolució Industrial. Va revolucionar el comerç cap a moltes parts del món. Va ser un canvi a la vida de les persones treballadores.
PARTS i FUNCIONAMENT.
Les parts principals de la maquina de vapor són:
Caldera: és el component la funció és la d'escalfar l'aigua fins convertir-la en vapor
Caldera: és el component la funció és la d'escalfar l'aigua fins convertir-la en vapor
Lumbreres d'entrada i sortida: conductes d'entrada i sortida del vapor.
Vàlvula d'entrada : permet l'entrada del vapor al contenidor. Contenidor : lloc on es troba la vàlvula corredissa.
Vàlvula corredissa : component que s'encarrega de regular l'entrada i sortida de vapor del cilindre. Es compon d'una peça amb una cavitat, connectada a una barra que es desplaça cap a l'esquerra o dreta per l'acció del pistó.
Cilindre : component aïllat tèrmicament (per mantenir la temperatura del
vapor) que disposa d'orificis per a l'entrada o sortida del vapor, i
conté el pistó o èmbol, que es desplaça per l'interior a causa de
l'acció del vapor.
Pistó
o èmbol : el pistó és un disc que ocupa la secció transversal
interna del cilindre, i que està travessat per una barra al centre, que
el connecta al sistema de transformació del moviment de vaivé en
moviment circular.
Sistema
de canvi de la vàlvula corredissa: es compon d'unes manetes
connectades a la barra de la vàlvula corredissa, que en ser accionades
per un ressort situat a la barra del pistó, fan que canviï de posició
aquesta vàlvula.
Biela : component del sistema de transformació del moviment que uneix el pistó amb la maneta.
Manovella : component del sistema de transformació que connecta la biela amb el volant i
s'encarrega juntament amb la biela i el volant de transformar el
moviment de vaivé en un moviment circular.
Volant : últim component del sistema de transmissió que, per la seva fabricació de metall,
manté el moviment circular per la pròpia inèrcia del seu pes.
Motors de combustió externa
Un motor de combustió externa és una màquina que realitza una transformació d'energia calorífica en energia mecànica mitjançant un procés de combustió que es realitza fora de la màquina. Generalment per escalfar aigua que serà la que realitzi el treball.
Els motors de combustió externa funcionen amb el vapor que es produeix quan es crema el combustió. El vapor produït dins de les calderes s’expandeix i surt per el cilindre de la maquina. Un cop passat per els elements motrius, es condensa per a que torni a la caldera i torni a començar el cicle. La condensació es produeix al condensador.
 |
| Motor de combustió externa |
Motors de combustió interna
DEFINICIÓ
És un tipus de màquina que obté energia mecànica directament de l'energia química d'un combustible.
Reben aquest nom perquè la combustió es
produeix dins del motor, anomenada: cambra de combustió . En la majoria d’aquets
motors, la combustió es produeix gràcies a petites explosions es per això què
es diu : Motor d’Explosió. L’explosió pot ser per guspira o per otto, que ho
fan gràcies al diesel, o als gasos. Segons el cicle de combustió poden ser, de
2 o de 4 temps.
HISTÒRIA
La invenció de les maquines de combustió iinterna es pot remuntar a dos italians: Eugenio Barsanti i Felice Matteucci. Les primeres aplicacions practiques van ser els motors fora borda, aixo es deu a que el principal impediment en vehicles terrestres era que no pododia començar desde aturat. LLavors ho van utilitzar per a motors marins.
El motor d'avui en dia va ser desenvolupat per l'alemany Nikolaus Otto, qui el 1886 va patentar el disseny d'un motor de combustió interna a quatre temps.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)